Poema

Hoy quiero compartir con tod@s vosotr@s un poema que me encanta y que espero que os guste y que sea una buena forma de acabar el mes de mayo.
Está en catalán, pero no creo que haya problema, pues creo que todos los que leeis el blog entendeis el catalán perfectamente y si alguien no entiende algo que pregunte. Aquí os lo dejo:

CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

Un infant negre de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.

Un infant blanc, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.

L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se'ls mira amb amor
i amb tendresa se'ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.

Cada rostre és un miracle.
Perquè és únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i canviant,
que mai no reprodueix el mateix rostre.

Viure conjuntament
és una aventura on l'estimar,
l'amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t'enriqueix.

TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)

Besos
YANKO